Coccigodínia es el término médico para definir el dolor localizado en el coxis, el pequeño hueso triangular que encontramos al final de la columna
Las causas principales son los traumatismos directos (caídas sobre las nalgas) y los partos complicados, pero también puede ser debida a las malas posturas y/o a la presión mantenida sobre la zona.
Sea cual sea la causa, el dolor en el coxis provoca un malestar muy importante en quien lo sufre, ya que mantenerse sentado de forma prolongada, sobretodo sobre una superfície dura, se vuelve un suplicio.
Otra situación en la que la lesión de coxis puede ser muy problemática es el caso de la mujer embarazada, ya que puede dificultar mucho el parto (el bebé deberá apoyarse sobre el coxis en una fase del expulsivo).
En osteopatía sabemos, además, que la lesión de coxis comporta muy a menudo, repercusiones a distancia.
Por su posición estratégica al final de la columna, el coxis juega un papel importante en la repartición de las fuerzas, tanto de la columna vertebral como del suelopélvicoy, en consecuencia, de la pelvis.
Así pues, un tiempo después de sufrir una lesión en el coxis, podemos empezar a sentir molestias en otros puntos de la columna, en las caderas y, por transmisión en cadena descendente, en todo el miembro inferior.
Por otro lado, la Duramadre (la capa meníngea externa) acaba en el Ligamento Coxígeo, a través del Filium Terminal Externo. Un desplazamiento del coxis, aunque sea milimétrico, puede poner en tensión todo el sistema meníngeo (és a dir, l’embolcall del sistema nerviós central a la medul·la espinal i a l’encèfal). Això pot donar lloc a mals de cap (cefalees i/o migranyes), vèrtigs, marejos… o donar símptomes més subtils com manca de concentració, fatiga…
El tractament osteopàtic pot alleujar en gran mesura tant els símptomes locals com les repercussions a distància.
En un primer temps, el tractament es farà sempre per via externa i consistirà en millorar la mobilitat coccígia alliberant i reequilibrant les tensions de totes les estructures musculars i lligamentoses que s’hi inserten.
Només en el cas que les molèsties persisteixin, es proposarà una correcció per via intrarectal.
L’articulació entre el còccix i el sacre és una símfisi, és a dir, una articulació cartilaginosa semimòbil. Per aquesta raó en osteopatia el còccix no es «manipula», si no que es mobilitza de forma suau.
En una posició confortable i poc invasiva pel pacient (estirat de costat, cobert amb una tovallola), l’osteòpata relaxa les tensions tissulars al voltant del còccix i després, molt suaument, mobilitza el còccix fins a sentir l’alliberació de l’articulació sacrococcigeal.
Es tracta d’una tècnica de curta durada i que ha de ser indolora.
En la majoria de casos, una sola mobilització intrarectal és suficient, però en casos més antics o extrems, se’n poden fer fins a tres amb un interval entre sessions de 15 dies a un mes.
En la meva experiència personal, aquesta correcció ha resultat en diversos casos «miraculosa» pel pacient, que passa de patir dolor constant a sentir-se alliberat en una o dues sessions.

Deja una respuesta