«La Vibració que cura»
El Dr. Raymond Branly, metge i osteòpata creador del Métode Niromathé, va viure una experiència personal difícil que va transformar la seva vida:
La seva filla va patir un greu accident d’equitació i que li va provocar una coixera i uns atroços dolors constants que ni ell ni els seus col.legues no aconseguien alleujar.
En la desesperació per a poder ajudar a la seva filla, la va dur a un «sanador» molt popular a la seva regió. La seva filla va millorar enormement en una una sessió i va estar completament restablida en tres sessions.
El xoc pel Dr. Branly va ser tant fort que va decidir investigar el treball d’aquest «sanador» i de molts altres sanadors reputats de França.
Per a la seva gran sorpresa, es va adonar que tots feien un gest, una mena de vibració de la pell, molt similar.
Amb el seu esperit científic, es va proposar trobar una explicació fisiològica a l’ eficàcia del tractament d’aquests sanadors : això el va portar a crear el Métode Niromathé i a escriure el seu llibre : «l’ ostéopathie raisonnée».
Esquematitzant, el Dr. Branly va arribar a la conclusió que, quan el cos rep una informació de forma brusca per a la qual no estava preparat (un accident, un mal gest, una molt mala notícia…), es produeix un espasme reflex (contracció violenta i repentina d’un múscul) que pot induir a un bloqueig articular, lligamentós, tendinós o miofascial.
Mentre l’organisme no sigui capaç d’eliminar aquest espasme, la lesió es mantindrà. El cos haurà de modificar la seva biodinàmica en funció d’aquesta zona de bloqueig, cosa que pot provocar símptomes locals però també en altres zones del cos.
El gest vibratori Niromathé, dóna una informació directe al cervell (via el lligam embriològic directe entre la pell i el sistema nerviós central) que produeix la relaxació instantània d’aquest espasme.
La inflamació dels teixits, que molt sovint acompanya l’espasme, desapareixerà en els dies següents al tractament.