Coccigodínia és terme mèdic per a definir el dolor localitzat en el còccix, el petit os triangular que trobem al final de la columna.
Les causes principals són els traumatismes directes (caiguda de cul) i els parts complicats, però també dot ser deguda a les males postures i/o a la pressió mantinguda sobre la zona.
Sigui quina en sigui la causa, el dolor al còccix provoca un malestar molt important a qui el pateix, ja que seure prolongadament, sobretot en una superfície dura, esdevé un suplici.
Una altra situació en que la lesió de còccix pot ser molt problemàtica és en el cas de la dóna embarassada, ja que pot dificultar molt el part (el bebè s’haurà de recolzar sobre el còccix en una fase del expulsiu).
En osteopatia sabem, a més, que la lesió de còccix comporta molt sovint repercussions a distància.
Per la seva posició estratègica al final de la columna, el còccix juga un paper important en la repartició de forces tant de la columna vertebral com del sòl pelvià, i en conseqüència de la pelvis.
Així doncs, un temps després de patir una lesió al còccix, podem començar a sentir molèsties en altres punts de la columna, als malucs i, per transmissió en cadena descendent, a tot el membre inferior.
Per altra banda, la Duramàter (la capa meníngia externa) acaba en el Lligament coccigi, a través del Filium Terminal Extern. Un desplaçament del còccix, encara que sigui mil·limètric, pot posar en tensió tot el sistema meningi (és a dir, l’embolcall del sistema nerviós central a la medul·la espinal i a l’encèfal). Això pot donar lloc a mals de cap (cefalees i/o migranyes), vèrtigs, marejos… o donar símptomes més subtils com manca de concentració, fatiga…
El tractament osteopàtic pot alleujar en gran mesura tant els símptomes locals com les repercussions a distància.
En un primer temps, el tractament es farà sempre per via externa i consistirà en millorar la mobilitat coccígia alliberant i reequilibrant les tensions de totes les estructures musculars i lligamentoses que s’hi inserten.
Només en el cas que les molèsties persisteixin, es proposarà una correcció per via intrarectal.
L’articulació entre el còccix i el sacre és una símfisi, és a dir, una articulació cartilaginosa semimòbil. Per aquesta raó en osteopatia el còccix no es «manipula», si no que es mobilitza de forma suau.
En una posició confortable i poc invasiva pel pacient (estirat de costat, cobert amb una tovallola), l’osteòpata relaxa les tensions tissulars al voltant del còccix i després, molt suaument, mobilitza el còccix fins a sentir l’alliberació de l’articulació sacrococcigeal.
Es tracta d’una tècnica de curta durada i que ha de ser indolora.
En la majoria de casos, una sola mobilització intrarectal és suficient, però en casos més antics o extrems, se’n poden fer fins a tres amb un interval entre sessions de 15 dies a un mes.
En la meva experiència personal, aquesta correcció ha resultat en diversos casos «miraculosa» pel pacient, que passa de patir dolor constant a sentir-se alliberat en una o dues sessions.
Deixa un comentari